No sé si la coneixeu, però vos faig dos cèntims d'ella (no sé exactament quants de cèntims diu l'expressió correcta, je je je). Es tracta d'una web on pots cercar cançons. Ho pots fer per artistes que es troben ordenats de forma alfabètica o bé mitjançant un cercador intern que té la web. I un cop trobada la cançó, només et queda pitjar el play i escoltar-la.
Després té la utilitat de què la pots inserir a qualsevol web, et facilita un codi html per fer-ho, així com ho fan les webs de vídeos. Com estrena d'aquest recurs vos pos, la que per jo és la millor cançó de la història:
Evidentment no va a favor d'ell, sinó més bé tot el contrari. Comenta que ja duen 1.700. 000 signatures en contra. Jo ha he signat. Així que res vos anim a que hi doneu una volteta i si vos sembla, signeu en contra del canon
Supòs que n'heu sentit parlar molt sobre el tema del canon digital, que ara apart de gravar als Cd's i Dvd's s'ha extès als mòbils amb MP3 , als mateixos MP3 i MP4 i a tot una serie d'eines tecnològiques. Aquí teniu un enllaç on es veu gràficament els guanys amb el canon: guanys
Doncs, ara des del Ministeri de Cultura (no puc fer l'enllaç al Ministeri de Cultura, no sé si com que som diumenge, tenen tancat el servidor o que, o si estan de vacances, o a lo millor ja han hagut de tancar a conseqüència de les descàrregues ilegals i no tenen per arribar a final de mes. De totes formes, vos pos la web per si vos interessa http://www.mcu.es ), s'han inventat aquesta web per a demostrar tots els desastres que feim els qui ens baixam coses per la xarxa, en poques paraules, som els culpables de que el país sigui quasi quasi tercermundista, i sobretot que culturament siguem uns analfabets, ja que degut a aquestes descàrregues no sortiran escriptors joves, la música desapareixerà, no hi haurà cantants nous, no es crearan programes nous,... Aquí teniu l'enllaç a aquesta web tan fantàstica: El top de las descargas
També vos pos l'enllaç a un comentari que fa n'Enrique Dans , sobre tot el tema i que el trob bastant més brillant que tot el que ens pretén dir el Ministeri de Cultura . Comentari .
com estau??? m'imagin que de divendres vespre, la qual cosa normalment sol ser bona.
Jo avui vos vull parlar d'una cosa que ja feia dies que vos volia parlar però no trobava el moment. Aquesta cosa no és altra cosa que el programari lliure .
Com ja sabeu, m'agrada tot el que envolta l'ordinador, la tecnologia i un camp que vull ampliar és sobre tot el que fa referència a programari lliure.
Per aquells que no sabeu que és podríem dir que és l'oposat al programari privatiu o privat i que perquè ens entenguem és per exemple windows i office .
No hem de conforndre programari lliure amb programari gratuït, ja que no té perquè ser el mateix; de fet, hi ha programari lliure que no és gratuït, de la mateixa forma que hi ha programari privat que és gratuït.
El fet que caracteritza el programari lliure, perquè ho entengueu ràpid és que és possible disposar de l'anomenat codi font, que no és altra cosa que tot el que hi ha darrera dels programes que empram, és a dir, tot el que el programador de l'aplicació escriu perquè funcioni el programa. És una de les coses que sempre s'ha reclamat a Bill Gates , que oferís a tothom el codi font de windows, de microsoft office i que per ara encara no ha fet.
A continuació vos posaré el que la gent de programari lliure defineix com les quatre llibertats, i que són els principis que ha de tenir tot programa perquè sigui considerat lliure.
Són aquestes:
Llibertat 0: la llibertat per a executar el programa sigui quin sigui el nostre propòsit.
Llibertat 1: la llibertat per a estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo a les teves necessitats —l'accés al codi font és condició indispensable per a això.
Llibertat 2: la llibertat per a redistribuir còpies i ajudar així al teu veí.
Llibertat 3: la llibertat per a millorar el programa i després publicar-lo per al bé de tota la comunitat —l'accés al codi font és condició indispensable per a això.
Com podeu veure, en cap moment es menciona el fet de què s’hagi de fer cap tipus de pagament per fer que un programa sigui lliure o no. El que provoca que un programari sigui lliure és que el pots emprar pel que tu vulguis, els pots modificar i adaptar per allò que tu necessites, el pots passar a qui tu trobis i a més el pots millorar i donar el programa millorat perquè la gent se’n pugui aprofitar.
Un exemple de programari lliure és el que és coneix com a GNU/Linux i que no és altra cosa que un sistema operatiu com pugui ser Windows. De fet ara m'estic baixant informació perquè el que vull al meu ordinador és instal·lar el linux, en concret, la distribució Ubuntu i tenir els dos sistemes operatius instal·lats: windows i ubuntu i treballar amb el que em vengui més en ganes.
Vos pas aquest enllaç on hi trobareu una guia visual dels programes que empren tan un sistema com l'altre:
Avui escriuré sobre un altre de les coses que més m'agraden i que són les tecnologies, no diré noves tecnologies, perquè pobretes ja comencen a no ser tan noves.
Resulta que a l'oficina on treball que te dues plantes hi tenim instal·lades dues línies adsl wifi . Doncs bé, els routers estan situats dins un quartet a la planta baixa i resulta que a la planta de dalt no hi arriba la senyal, només arriba amb accés local, no dóna sortida a internet.
Bé, per intentar-ho arreglat vàrem adquirir un aparell que té les funcions de repetidor de la casa Linksys . Un aparell superguay que només l'enxufes a la corrent i ja tens wifi pels racons més impossibles. El vaig anar a cercar a la tenda, el trec de la capsa, el mont i l'enxuf i .... res de res. Crid a la tenda, a veure si poden enviar al tècnic i em diuen que vendrà el dia següent.
Ve el tècnic i comença a punyir i res de res. Hi fa mil i una coses i aconsegueix que enxufant l'aparell a la xarxa amb un cable de xarxa la wifi es detecta a la planta de dalt, però només en un radi proper al repetidor. Però.... quan el tenim enxufat a la xarxa, provoca una incompatibilitat amb els nostres ordinadors (conflicte d'ips ) i en poques paraules ens treu la possiblitat de navegar, amb la qual cosa, no avançam res, millor dit anam cap enrera.
Solució: qued amb el tècnic per un horabaixa, ja que si provam de fer coses els matins que és quan feim feina ens carregam els ordinadors i la cosa no és operativa. Ja m'he de fotre, perquè hauré de quedar un horabaixa, però bé "todo sea por la causa".
Arriba l'hora H del dia D, i el tècnic es posa "manos a la obra". Són les quatre de l'horabaixa. Quan ja són les sis de l'horabaixa, i després d'haver pujat i baixat com a 200 vegades els dos pisos, enxufat i desenxufat 150 vegades el repetidor a diferents llocs, el tècnic està a punt de rendir-se. A les 18 i 15 minuts em comenta: mira he duit aquest altra aparell, que es diu punt d'accés de la casa netgear . Ho podem provar, no crec que vagi bé, però bé ho podem provar. Li dic que capendavant.
El treu de la capsa, el monta i l'enxufa. Va connectat a la xarxa també. Ai que petarà tot un altre cop. Doncs no, pareix que no s'espenya res. Ho prova de configurar. Li dóna un nom a la nova xarxa que l'aparell crea, li posa una contrasenya que em demana a jo, i ho acaba de configurar i miracle: ja hi ha wifi per tots els racons de l'oficina, però per tots, dalt, baix, a la biblioteca, bé increible.
El tècnic i jo ens miram i després de flastomar ens envaeix un sentiment de felicitat i de ràbia al mateix temps; de felicitat, perquè tenim allò que volíem i de ràbia, perquè una cosa que en deu minuts ho haguéssim pogut tenir ens hi tirat dues hores i mitja.
Moraleja: això és que tenen les tecnologies, la solució arriba moltes de vegades de la forma més extranya.
Fins aviat
Vos pos un parell de videos: un seriós que explica com configurar una wifi i un altre un poc friki per si hi ha cap valent que ho vol provar (jo ho faré).
