Juan Carlos Navarro versus Juan Antonio San Epifanio
I com diuen en bon castellà lo "prometido es deuda", aquí va el primer article sobre bàsket.
I de què va aquest primer article? Doncs parlaré, pel que jo he vist, clar no puc parlar d'allò que no he vist, dels que han estat possiblement els dos millors jugadors que ha tengut el Barça, al manco pel meu gust, amb permís d'en Pau Gasol que el deix apart ja que amb les seves característiques no el puc comparar amb ningú, ja que no hi ha ningú com ell, i a més, amb s'ho partir cap a la NBA ens va deixar gaudir poc del seu extraordinari joc.
No sé si els més jovenets saben qui és Juan Antonio San Epifanio , conegut com a Epi II, ja que tenia un germà gran que també jugava, n'Herminio San Epifanio i era, n'Epi I, però perquè ho entengueu venia a ser el Juan Carlos Navarro d'aquests darrers anys durant els anys 80 i principis del 90. Formava part d'un extraordinari equip on hi havia en Nacho Solozábal , Chicho Sibilio , Juan Domingo De la Cruz i d'estrangers, en aquells temps només n'hi podia haver dos per equip, me'n record sobretot de n'Audie Norris com bé diu n'Aucellet en el seu comentari anterior. N'Epi era conegut com a SuperEpi, era el seu apodo així com el de Navarro, és el de la Bomba. Els dos jugaven a la posició de dos.
Fins a la generació d'or d'en Navarro, Gasol, Calde , Cabezas , Reyes , n'Epi formava part del millor equip que havíem tengut mai com a selecció i que va aconseguir la medalla de plata a les olimpíades de Los Angeles 84 enfrontant-se ni més ni menys que a USA, un equip on hi jugava un tal Michael Jordan ( d'aquest ja parlaré un altre dia ), en Patrick Ewing, ... i que ara ha quedat un poc eclipsat amb el campionat del Món de l'any passat varen aconseguir els Golden Boys abans esmentats i a veure si encara hi pot quedar un poc més a les olimpíades de l'any que ve a Pekín.
Respecte a n'en Navarro dir-vos que el trob un jugador impressionant, amb un talent fora de sèrie com està demostrant quan li deixen a l'NBA, com aquest dissabte on el tot sol va entefarrar 27 puntets. Ses coses que ha fet durant aquests anys a can Barça són impressionants i cada partit et podia sorprendre. Esper que finalment li vagi bé i triomfi a la NBA.
Bé, i per ara aquest primer article de bàsket que esper que tengui el vistiplau del nostre aucellet basketbolístic.
Fins aviat.
2 comentarios
Reflexions diàries d'un tipus qualsevol -
això no atura, continuarà...
aucellet -