Reflexions diàries d\'un tipus qualsevol

Hola a totes i a tots, en definitiva, hola a tothom

Acab d'obrir aquest bloc amb l'objectiu d'anar posant per escrit totes aquelles coses que em passin pel cap, i si no hi passen també...

Avui, és diumenge, i encara que vos sembli mentida (bé a jo m'ho semblaria) ja fa dues hores que estic aixecat. I quina hora és en aquests moments vos demanareu? Doncs són les 9.30 hores. I quin és el motiu? Doncs dos enanos de cinc anys i mig i de dos anys mig que no s'aixequen mai més tard de les 7.30 hores.

En aquests moments, mentre estic fent feina a l'ordinador (si en bon diumenge) s'està jugant la final del Màsters de Tennis entre en Roger Federer i en David Ferrer , i el primer li ha donat un repassó al segon. No ho he vist, he seguit el resultat punt a punt mitjançant la web oficial del Màsters de Shangai , però me puc imaginar el que ha passat.

En Ferrer ha sortit acollonat i en Federer se l'ha menjat. Qui és l'únic que no li passa això? Doncs en Rafel Nadal , potser li guanyi en Federer, però si ho fa és perquè és millor no perquè en Rafel s'acolloni com li passa a la resta de jugadors.

Només dir però que bo que és en Roger Federer, possiblement el millor de la història del tennis.

Avui vos escric des de l'escola de vela de Calanova. Ho faig perquè des d'ahir horabaixa i fins demà dematí estam fent les quintes jorndades d'informadors joves de les Illes Balears.

Efectivament, com podeu deduir som informador jove i molt orgullós de ser-ho.

Aquesta és una feina que enganxa, en el bon sentit de la paraula. De fet jo vaig entrar a l'any 96 i encara m'hi podeu trobar.

I per què? jo crec que el fet de treballar amb joves és una cosa que a tots ens agrada ja que ens permet paupar una realitat que de vegades ens pot quedar lluny.

A més els joves, sempre són aquells que no serveixen, que tot ho fan malament, que no escolten, que van a sa seva bolla,... ( a nosaltres ens passava el mateix ) i intentar canviar aquesta idea també és molt satisfactòria i per suposat participar en la resolució, bé millor dit, donar-lis opcions per a que ells puguin resoldre situacions, problemes i d'altres coses que puguin tenir també et dóna un grau de satisfacció molt alt.

Bé, vos deix, que estic entre i entre i mig escoltant i la veritat no sé molt bé que ha sortit, de fet crec que no és molt brillant, je je però bé és el que ha sortit.

Fins aviat

Ei, com estau!!!!

Ja som a cameva, amb el meu ordinador, ja s'han acabades les jornades que vos comentava a l'altre post. Uff, estic cansat.

Acab de mirar els diaris esportius per internet, (l'esport és la meva gran afició) i acab de veure quin desgavell que s'ha muntat a can Barça . Si, també som del Barça , apart de ser Informador Jove, no són incompatibles, je je je.

No sé, ho he mirat un poc per damunt perquè m'ha fet peresa veure els vídeos de l'entrevista de n'Edmilson , però per lo que he vist aquest tio flipa en colors, per molta raó que pugui tenir.

No pot fer el que ha fet, no pot fer aquestes declaracions, encara que com he dit abans sigui vera. Ens tiram terra damunt nosaltres mateixos. No sé ja veurem demà que passa al partit contra el Huelva .

Bé companys, vos deix que estic realment cansat i me'n vaig a tombar al sofà, posaré telecinco i el comisario i supòs que el veuré començar però no acabar.

Fins la propera

Hola a tots.

Acab de veure el partit del Barça . Ha guanyat tres a cero. Estic content. Com ja vos vaig comptar un altre dia som culé, però no dels típics culés que quan hi ha dos resultats dolents, ja s'han d'esborrar, han de pegar foc a Canaletes i el món s'enfonsa. Jo no som així, precisament a l'inrevés, quan hi ha mals resultats més m'agrada ser del Barça i més m'agrada dir-ho.

I a més si als mals resultats del Barça s'hi afegeix bons resultats del Madrid , així ja és massa. Perquè resulta que el meu germà és del Madrid , (pobret, és s'ovella negra de la família o blanca per lo merengón) i no passa un segon quan el mòbil ja fa pi-piii pi-piiii, amb un missatget on m'informa de la desgràcia culé o o de la festa merengue (com si no ho sapigués).

Avui ha estat un bon dissabte. He disfrutat d'una de les tradicions mallorquines que més m'agraden. He tengut un dissabte de matances . I dels bons, perquè era a ca un tios meus i només he fet acte de presència al dinar, bé un poquet abans per no ser massa morrut. Les fotudes, són les que feim a canostra, bé a ca monpare i mamare, aquí si que me toca fer una bona dematinada i fer feina, però bé, ja vos ho contaré perquè fins dia 15 de desembre no les feim.

M'agraden aquests dinars perquè me serveixen per posar-me al dia de tots els cotilleos i desastres que passen pel poble dels meus pares, i que jo com no hi visc, no els sé, a no ser que el meu germà i cunyada me posin al dia de les novetats.

Bé, crec que vaig a disfrutar un poc del sofà i mañana será otro día.

Fins aviat.

Hola a totes i a tots

Després d'un grapat de dies sense escriure, en aquests moments m'hi he posat.

Sa veritat no tenc molt clar sobre que escriure, és més, no sé ben bé que escriure. Ara m'ha vengut una cosa al cap i és la següent: demà ja som divendres.

Què vull dir amb això? Doncs que no me n'adon i em passen els dies, les setmanes, el temps en definitiva, a una velocitat impressionant. Em sembla que era ahir que era diumenge i que mirava tranquilament els diaris a cameva i ja com aquell que diu ja torna a ser cap de setmana i estic mirant els diaris un altre cop. Sa veritat és que és una passada!!!!

Com arreglar-ho? No ho sé. Jo crec que en actualment això és molt difícil. És molt difícil baixar aquest ritme de vida que duim, per moltes raons. Per així com està estructurat tota la societat, per raons econòmiques (tots hem de fer feina, homes, dones...), i per més coses que cada un de vosaltres podeu afegir i posar. Està clar que a tots ens agradaria aturar i tenir una espai de temps per un mateix i fer allò que li vengués en ganes: fer un viatge, disfrutar més de la família, dels infants, desconnectar i llegir un llibre, gaudir del teu esport favorit i poder practicar-lo, no sé mil i una coses... La veritat però, és que està difícil.

Bé, fins aquí la reflexió d'avui. Que tengueu un bon divendres.