Reflexions diàries d\'un tipus qualsevol

Estava mirant la tele amb els enanos, en concret, el canal Jetix. Per aquells que no ho sabeu, és un canal on tot el dia fan sèries de dibuixos, de tot color: pokemons, power rangers, ... i molts més.

I estic flipant amb una cosa que ja havia detectat des de fa un parell de dies. En aquest canal no hi ha quasi publicitat, entre serie i serie el que fan es posar un anunci, però la resta són anuncis de les mateixes series, del que faran més tard i coses d'aquest tipus. Doncs, des de fa un grapat de dies posen una quantitat d'anuncis de regals, juguetes i coses pels al·lots que és impressionant. Fa por!!!!

Supòs que tot té a veure amb aquesta societat on vivim, l'anomenada societat capitalista o de consum. Sa veritat és que és molt difícil escapar d'ella, però crec que ho hem d'intentar al manco amb aquest tema dels Reis i del famós Pare Noel, que quan jo era petit gaire bé no el coneixíem, i ara feim les dues coses Pare Noel i Reis. L'altra dia ho xerrava amb la meva compi, que som l'únic país d'Europa que celebram les dues festes, ja que per Europa s'han decantat o per una o per l'altre, i nosatres no, som així de xulos, totes dues.

Com deia ho hem de fet amb els petits i així a lo millor ells podran canviar qualque cosa d'aquesta societat, perquè jo ho he de reconèixer, som el primer que som molt consumista i que de vegades se m'escapa de ses mans, encara que últimament ho estic fent una mica millor.

Bé, companys fins la pròxima.

Bon vespre a tothom

Amb la panxa plena, bé una mica plena, perquè tampoc no és que hagi sopat molt, vos escric aquest article.

Com vos podeu imaginar va sobre en Lionel Messi , en Leo Messi. Sa veritat és que en 36 tacos que tenc, i molts que veig futbol, tant en directe com per la televisió, no havia vist mai a ningú fer les coses que fa aquest jove, exceptuant en Diego Armando Maradona . És impresionant!!!!!

La gent el compara amb en Maradona, i sa veritat es que lo que feia en Maradona era d'una altra galàxia, però trob que amb l'edat que té en Leo Messi el pot superar tan en les coses que pot arribar a fer com en els títols i copes que pugui guanyar.

Esper que per bé nostre, dic dels culés, tot això sigui vera i amb la camiseta del Barça, perquè sinó és així ens donarà molta ràbia.

Per acabar, vos pos un petit vídeo d'unes virgueries fetes pel Leo a un entrenament a Can Barça

Fins aviat

L'article d'avui va dedicat a la meva dona.

El motiu és que avui és el seu cumpleanys. No vos diré quants, no sigui cosa que després m'arribi un repassó, je je je.

Bé, que dir-vos d'ella?? Doncs això, en primer lloc és la meva dona, és la dona amb la que vaig decidir tirar cap endavant i formar en un futur una família. És la mare dels meus fills, dels dos meus enanos. És una bona amiga. També és una bona companya de feina (si, efectivament feim feina plegats, de fet ens vàrem conèixer a la feina - gràcies Toni, per donar-me aquesta feina). I moltes més coses, és sa xiveta més guapa de totes, és una bona amiga dels seus amics, estima molt a la seva família.

Bé, xiveta, molts d'anys i t'estim molt.

Pd. et pos uns quants videos musicals per donar-te els molts d'anys.

Holaaaaa, bon diaaaa a tothom!!!!

Avui tenim la primera diada esportiva del meu fill major que té cinc anys. Juga a futbol. Aquest és el segon any que juga a l'escola de futbol de les Apas del poble.

Com vos podeu imaginar està molt nerviós, de fet estam aixecats des de les 7 menys quart. Uffff quina son!!!!!

Es tracta d'una jornada on es reuneixen una sèrie de pobles dels voltants i fan tres o quatre partits d'un quart de durada. La veritat es que reim molt veient els partidets, veus com un bolic d'al·lots darrera la pilota com a formigues.

Bé, vos deix que li he d'anar a posar les espinilleres i les calces a s'enano.

Avui escriuré sobre un altre de les coses que més m'agraden i que són les tecnologies, no diré noves tecnologies, perquè pobretes ja comencen a no ser tan noves.

Resulta que a l'oficina on treball que te dues plantes hi tenim instal·lades dues línies adsl wifi . Doncs bé, els routers estan situats dins un quartet a la planta baixa i resulta que a la planta de dalt no hi arriba la senyal, només arriba amb accés local, no dóna sortida a internet.

Bé, per intentar-ho arreglat vàrem adquirir un aparell que té les funcions de repetidor de la casa Linksys . Un aparell superguay que només l'enxufes a la corrent i ja tens wifi pels racons més impossibles. El vaig anar a cercar a la tenda, el trec de la capsa, el mont i l'enxuf i .... res de res. Crid a la tenda, a veure si poden enviar al tècnic i em diuen que vendrà el dia següent.

Ve el tècnic i comença a punyir i res de res. Hi fa mil i una coses i aconsegueix que enxufant l'aparell a la xarxa amb un cable de xarxa la wifi es detecta a la planta de dalt, però només en un radi proper al repetidor. Però.... quan el tenim enxufat a la xarxa, provoca una incompatibilitat amb els nostres ordinadors (conflicte d'ips ) i en poques paraules ens treu la possiblitat de navegar, amb la qual cosa, no avançam res, millor dit anam cap enrera.

Solució: qued amb el tècnic per un horabaixa, ja que si provam de fer coses els matins que és quan feim feina ens carregam els ordinadors i la cosa no és operativa. Ja m'he de fotre, perquè hauré de quedar un horabaixa, però bé "todo sea por la causa".

Arriba l'hora H del dia D, i el tècnic es posa "manos a la obra". Són les quatre de l'horabaixa. Quan ja són les sis de l'horabaixa, i després d'haver pujat i baixat com a 200 vegades els dos pisos, enxufat i desenxufat 150 vegades el repetidor a diferents llocs, el tècnic està a punt de rendir-se. A les 18 i 15 minuts em comenta: mira he duit aquest altra aparell, que es diu punt d'accés de la casa netgear . Ho podem provar, no crec que vagi bé, però bé ho podem provar. Li dic que capendavant.

El treu de la capsa, el monta i l'enxufa. Va connectat a la xarxa també. Ai que petarà tot un altre cop. Doncs no, pareix que no s'espenya res. Ho prova de configurar. Li dóna un nom a la nova xarxa que l'aparell crea, li posa una contrasenya que em demana a jo, i ho acaba de configurar i miracle: ja hi ha wifi per tots els racons de l'oficina, però per tots, dalt, baix, a la biblioteca, bé increible.

El tècnic i jo ens miram i després de flastomar ens envaeix un sentiment de felicitat i de ràbia al mateix temps; de felicitat, perquè tenim allò que volíem i de ràbia, perquè una cosa que en deu minuts ho haguéssim pogut tenir ens hi tirat dues hores i mitja.

Moraleja: això és que tenen les tecnologies, la solució arriba moltes de vegades de la forma més extranya.

Fins aviat

Vos pos un parell de videos: un seriós que explica com configurar una wifi i un altre un poc friki per si hi ha cap valent que ho vol provar (jo ho faré).

Hola

com estau??? m'imagin que de divendres vespre, la qual cosa normalment sol ser bona.

Jo avui vos vull parlar d'una cosa que ja feia dies que vos volia parlar però no trobava el moment. Aquesta cosa no és altra cosa que el programari lliure .

Com ja sabeu, m'agrada tot el que envolta l'ordinador, la tecnologia i un camp que vull ampliar és sobre tot el que fa referència a programari lliure.

Per aquells que no sabeu que és podríem dir que és l'oposat al programari privatiu o privat i que perquè ens entenguem és per exemple windows i office .

No hem de conforndre programari lliure amb programari gratuït, ja que no té perquè ser el mateix; de fet, hi ha programari lliure que no és gratuït, de la mateixa forma que hi ha programari privat que és gratuït.

El fet que caracteritza el programari lliure, perquè ho entengueu ràpid és que és possible disposar de l'anomenat codi font, que no és altra cosa que tot el que hi ha darrera dels programes que empram, és a dir, tot el que el programador de l'aplicació escriu perquè funcioni el programa. És una de les coses que sempre s'ha reclamat a Bill Gates , que oferís a tothom el codi font de windows, de microsoft office i que per ara encara no ha fet.

A continuació vos posaré el que la gent de programari lliure defineix com les quatre llibertats, i que són els principis que ha de tenir tot programa perquè sigui considerat lliure.

Són aquestes:

• Llibertat 0: la llibertat per a executar el programa sigui quin sigui el nostre propòsit.
• Llibertat 1: la llibertat per a estudiar el funcionament del programa i adaptar-lo a les teves necessitats —l'accés al codi font és condició indispensable per a això.
• Llibertat 2: la llibertat per a redistribuir còpies i ajudar així al teu veí.
• Llibertat 3: la llibertat per a millorar el programa i després publicar-lo per al bé de tota la comunitat —l'accés al codi font és condició indispensable per a això.

Com podeu veure, en cap moment es menciona el fet de què s’hagi de fer cap tipus de pagament per fer que un programa sigui lliure o no. El que provoca que un programari sigui lliure és que el pots emprar pel que tu vulguis, els pots modificar i adaptar per allò que tu necessites, el pots passar a qui tu trobis i a més el pots millorar i donar el programa millorat perquè la gent se’n pugui aprofitar.

Un exemple de programari lliure és el que és coneix com a GNU/Linux i que no és altra cosa que un sistema operatiu com pugui ser Windows. De fet ara m'estic baixant informació perquè el que vull al meu ordinador és instal·lar el linux, en concret, la distribució Ubuntu i tenir els dos sistemes operatius instal·lats: windows i ubuntu i treballar amb el que em vengui més en ganes.

Vos pas aquest enllaç on hi trobareu una guia visual dels programes que empren tan un sistema com l'altre:

http://www.proinf.net/permalink/guia_visual_de_software_libre_vs_software_privativo

I ja per acabar vos pos dos videos sobre un cas espectacular d'ús de programari lliure i que és la comunitat d'Extremadura. Esper que vos agradin.

Hola companyes i companys

quin partidàs el d'ahir vespre del Barça a Mestalla . Ja era hora. Ja ens tocava. Però com sempre, mai podem assolir la felicitat absoluta: en Messi s'ha romput per un mes!!!!. I diumenge que ve jugam contra el Madrid . (o Madrizzzzzzzzzzzz amb z de Zapatero , je je je).

Menys mal que el lleó indomable ha tornat, ha sortir de la gàbia per assustar als merengons. Sé cert que després de veure el que va fer ahir, ja n'hi ha que estan molt nerviosos. Estic parlant d'en Samuel Eto'o . Ahir va fer dos gols espectaculars.

M'agradaria afegir un comentari sobre en Frank Rijkaard . El trob un tio super coherent i a més, molt valent. Ahir va ser capaç de deixar assegut a n'en Ronaldinho tot el partit, i això que tots els diaris el donaven com a titular després del partit de Champions de l'altre dia. Ara veurem que passarà tota la setmana i diumenge que ve. Segur que hi ha caxondeo tota la setmana.

Ei, me'n vaig a veure el Barça de basket que juga contra el Tau i si guanyam ens posam primers empatats amb la Penya i el Madrid. A veure si hi ha un poc de sort!!!

Per cert, me compromet a escriure sobre basket, ja que durant gran part de la meva vida ha estat la meva gran passió. I encara ara forma part de la meva vida. I a més, m'han arribat paraules d'un aucellet dient-me això, que molt de futbol, però poc bàsket (un besooooo). Parlarem d'en Navarro , d'en Michael Jordan , i de moltes més coses. Promés.

Fins aviat!!!

I com diuen en bon castellà lo "prometido es deuda", aquí va el primer article sobre bàsket.

I de què va aquest primer article? Doncs parlaré, pel que jo he vist, clar no puc parlar d'allò que no he vist, dels que han estat possiblement els dos millors jugadors que ha tengut el Barça, al manco pel meu gust, amb permís d'en Pau Gasol que el deix apart ja que amb les seves característiques no el puc comparar amb ningú, ja que no hi ha ningú com ell, i a més, amb s'ho partir cap a la NBA ens va deixar gaudir poc del seu extraordinari joc.

No sé si els més jovenets saben qui és Juan Antonio San Epifanio , conegut com a Epi II, ja que tenia un germà gran que també jugava, n'Herminio San Epifanio i era, n'Epi I, però perquè ho entengueu venia a ser el Juan Carlos Navarro d'aquests darrers anys durant els anys 80 i principis del 90. Formava part d'un extraordinari equip on hi havia en Nacho Solozábal , Chicho Sibilio , Juan Domingo De la Cruz i d'estrangers, en aquells temps només n'hi podia haver dos per equip, me'n record sobretot de n'Audie Norris com bé diu n'Aucellet en el seu comentari anterior. N'Epi era conegut com a SuperEpi, era el seu apodo així com el de Navarro, és el de la Bomba. Els dos jugaven a la posició de dos.

Fins a la generació d'or d'en Navarro, Gasol, Calde , Cabezas , Reyes , n'Epi formava part del millor equip que havíem tengut mai com a selecció i que va aconseguir la medalla de plata a les olimpíades de Los Angeles 84 enfrontant-se ni més ni menys que a USA, un equip on hi jugava un tal Michael Jordan ( d'aquest ja parlaré un altre dia ), en Patrick Ewing, ... i que ara ha quedat un poc eclipsat amb el campionat del Món de l'any passat varen aconseguir els Golden Boys abans esmentats i a veure si encara hi pot quedar un poc més a les olimpíades de l'any que ve a Pekín.

Respecte a n'en Navarro dir-vos que el trob un jugador impressionant, amb un talent fora de sèrie com està demostrant quan li deixen a l'NBA, com aquest dissabte on el tot sol va entefarrar 27 puntets. Ses coses que ha fet durant aquests anys a can Barça són impressionants i cada partit et podia sorprendre. Esper que finalment li vagi bé i triomfi a la NBA.

Bé, i per ara aquest primer article de bàsket que esper que tengui el vistiplau del nostre aucellet basketbolístic.

Fins aviat.

Ahir vaig anar a una jornada d'avaluació d'un projecte en el qual hi he participat amb la gent de la meva feina.

Hi havia un programa tancat, amb una serie d'intervencions i la darrera d'elles era per part d'un dels participants, entre cometes, el que va posar en marxa el projecte, i que havia de dir les seves conclusions i cap on anava el projecte. En aquest projecte com dic, el va iniciar una entitat que va cercar socis i després tots junts hem tirat cap endavant el projecte, que podríem dir es composava de dos subprojectes, un era el que es feia ara i el segon venia com a conseqüència dels resultats obtinguts en aquest primer projecte.

Dir-vos que la jornada era per video conferència des de Barcelona, amb connexió amb Palma , Maó i Eivissa .

Bé, doncs la jornada, es va desenvolupar de forma correcte, tots els socis varen anar exposant totes les seves conclusions i la seva experiència en el projecte, sense cap tipus de problema amb la videoconferència.

I arriba el torn del darrer ponent, i quan comença el que fa és dir en "vivo y en directo" que vist lo vist es desestimava el segon subprojecte, que el primer havia anat molt bé però que pel que veien, du a terme el segon era molt dificultós, i que per tant el que havien de fer era cercar un altre projecte, un altre camí i va començar a exposar coses que no sabíem d'on surtien i tothom es va quedar de pedra, perquè evidentment ningú sabia res d'aquesta decisió presa unilateralment per ells, sense consultar als altres socis.

Dir que aquests projectes tenen una subvenció d'un ministeri, i que el que va donar la sensació es que ara giram la truita i anam a cercar una altra subvenció per una altra cosa.

Ja vos dic, jo vaig flipar molt de lo impresentable que pot arribar a ser la gent, i que la veritat això d'anar pel bon camí i fer les coses de forma correcta cada dia és més difícil i aviat ens veuran com un rara avis, perquè jo em consider d'aquest tipus de gent. M'agrada fer les coses ben fetes, anar de cara i tenir la consciència tranquila.

Fins aquí la reflexió d'avui

Ah i també em varen comentar una altra cosa de la que ja parlaré més endavant

Fins un altre

Hola a totes i a tots:

Avui vos escriuré damunt una notícia que em varen donar el dimarts passat (Si dimarts passat, el mateix dia que vaig assistir a una jornada d’avaluació com ja vaig comptar a un article anterior) i de la què fins avui no he pogut escriure, ja que l’havia de mantenir en secret fins que la notícia arribàs a la meva dona, fet que va succeí el capvespre del divendres.

Va ser una notícia que me va provocar una gran alegria i que en el moment que me la varen comunicar va ser una gran sorpresa, una molt agradable sorpresa!!!!. Em va agafar un poc en fora de joc, ja que no ho esperava en aquells moments, quan a més la conversa anava cap una altra banda.

Però com dic, ojalà totes les sorpreses fossin així de guapes. De fet, va ser una sorpresa en el moment en que es va produir, però no una sorpresa el fet en sí, perquè ja era esperat que passàs tal esdeveniment, i sobretot després de presenciar algun fet, que provocà en la meva persona fortes sospites de què la notícia que tots esperàvem estava a prop de passar, com així vaig comentar a la meva dona, ja que a nosaltres ens va passar una cosa molt semblant.

Sabeu de quina notícia estic parlant???? Doncs encara haureu d’esperar un poquet més, je je je.

Sa veritat és que és una de les coses més guapes que ens pot passar a les persones humanes, se’ns cap tipus de dubte, i que provoca una felicitat immensa a tothom, des de la persona en qüestió fins a la darrera persona de l’entorn, ja siguin germans, pares, familiars, amics,... I a més aquesta felicitat no acaba en el moment de saber la notícia, sinó que és una felicitat que perdura en el temps, una felicitat que va creixent de forma exponencial i que no té final. Vos ho dic per experiència, per jo és el més gran que m’ha succeït.

M’imagin que ara si ja sabeu de què estic parlant?? Efectivament, la meva compi està esperant la seva segona criatura, na Clareta tendrà una germaneta o un germanet.

ENHORABONA AUCELLET!!!!!

PD. Vos pos els vídeos que National Geographic va fer sobre l’embaràs. El primer el podeu observar des d’aquí i pels altres heu de pitjar damunt l’enllaç.

Segon capítol
    
Tercer capítol

Quart capítol
    
Quint capítol

Sisè capítol
    
Setè capítol

Vuitè capítol
    
Novè capítol

Desè capítol
    
I darrer capítol

Ei, companys, ja és aquí.

I què és que és aquí??? Doncs, si el partit del segle. El Barça contra el Madrid .

Quin rollo amb això del partit del segle, cada vegada que juguen aquests dos equips batien el partit amb algun nom d'aquests: el partit del segle, el partit de l'any, el partit de no sé quantos,... vamos, el que he dit, un rollo.

El que compta és que juguen els dos millors equips d'Espanya , els dons grans enemics de sempre i tot el que comporta a nivell de ciutat, de gent, de disputes, ...

Sa veritat és que enguany tenc unes sensacions estranyes, no estic especialment motivat, no sé perquè però no m'ha enganxat com altres vegades. Tenc ganes de què siguin les 7 de l'horabaixa, però no estic nirviós, ni tampoc amb aquell desespero que a vegades he tengut de les ganes de què arribi el partit. No sé, deu ser que m'estic fent gran, deu ser vellura (no compi???? je je je)

De fet, encara no tenc molt clar on veuré el partit: si a cameva, si algun bar, si a qualque amic. No sé, ja veurem que faig.

I respecte al gran assumpte de si jugarà el Ronaldinho , doncs la veritat és que és una decisió molt mala de prendre. Per rendiment, jo trob que no hauria de jugar, que hauria de jugar el mateix equip que va jugar dissabte passat a València , amb en Giovani pel Leo Messi (quina putada que no pugui jugar). Però el fet de què no hi sigui en Messi, em fa dubtar de si encara que només sigui per assustar un poc els merengons, ha de jugar el Ronnie. No sé, difícil decisió per part del míster, però bé és la seva feina. I del Deco , tres quarts del mateix.

Bé, doncs res a esperar un parell d'hores i ens seurem davant sa tele, i ojalà tot vagi bé: QUE EL BARÇA GUANYI!!!!!.

PD. ahir el Barça de bàsket va perdre contra l'Unicaja de Màlaga i no ens vàrem poder posar líders de l'ACB . Quina llàstima!!

Es varen confirmar les sensacions que ahir vos comentava, millor dit, la falta de sensacions sobre el partit del Barça i del Madrid . Quin desastre!!!!

Sa veritat és que el Madrid va ser millor, tampoc cap cosa de l'altre món, perquè apart del gol no varen fer gaires coses més, i això si: com sempre fan el gol quan el Barça s'estava espabilant i estava jugant més bé, amb una clara ocasió de Ronaldinho .

Només puc treure una cosa positiva de la derrota d'ahir i és que esper que hagi estat el darrer partit de Ronaldinho com a titular. No està en condicions de fer-ho en un equip com el Barça, i a més, si el fet de què sigui titular provoca que n'Iniesta , el millor del Barça en aquests moments, jugui allà on no toca,doncs amb més motiu no ha de jugar en Ronnie. I a més ahir, qui no estava per jugar tampoc era en Deco , no està al 100% i un jugador com ell que basa molt el seu joc en el físic necessita estar-hi. Per això, jo crec que ahir el Barça va donar masses avantatges al Madrid.

I darrera tot això hi ha la figura d'en Frank Rijkaard , que per jo ahir no va ser lo suficient valent mantenint l'equip de València (posant en Giovani en el lloc d'en Messi ) i posant els dos jugadors que ja he comentat.

I que dir de l'absència d'en Messi?? Doncs que evidentment el vàrem enyorar molt, però un equip com el Barça no pot dependre de què un jugador hi sigui o no, perquè sinó que trist i que malament anam. Està clar que la moto que ens varen vendre en l'estiu dels Quatre Fantàstics, ha resultat ser un blufff, perquè dels quatre n'hi ha dos que encara ara no han aparescut (Ronaldinho i Henry ), un tercer ha estat quatre mesos lesionat (Eto'o ) i el quart també s'ha lesionat (Messi), així que vaja panorama, perquè entre tots quatre ens ve just per fer-ne un de fantàstic.

Bé, només ens queda veure com comença el 2008, perquè la veritat el 2007 ha estat bastant nefast.

Que passeu unes bones festes, una bona nit de Nadal i un Nadal meravellosos, i si vos ve a veure el Pare Noel que encerti amb els regals

Molts d'anys!!!!!!

Doncs si

I no és el que vos pensau. No parlaré de Ronaldinho , Raúl , Deco ,... no!!!!. Estic parlant de què demà juguen el Barça i el Madrid però de bàsket. Un incís abans: acab de veure el Vive Menorca i acaba de guanyar al León , en un partit que era a vida o mort, ja que amb aquesta victòria el Menorca se'n va dos partits del León que és el segon dels darrers i a veure si la resta de resultats acompanyen.

Com comentava demà tenim l'oportunitat de tornar a posar-nos líders empatats amb el Madrid i la Penya (que avui ha guanyat a l'Unicaja de Màlaga). A veure si ho podem aprofitar. Així com del futbol vos vaig comentar que no tenia cap tipus de sensacions, amb el bàsket no em passa el mateix. Tenc el presentiment de què guanyarem i a més de forma fàcil. Trob que sí, que demà en el Palau Blaugrana hi haurà espectacle i que aquest el posarà el Barça.

Tot això que vos coment és seriós encara que demà sigui el dia dels innocents. Ja veurem quines animalades diuen els diaris demà. Segur que n'hi ha qualquna d'en Ronaldinho o del Barça. Segur!!!

Bé, companys vos deix.

Holaaaaa

com estau???

si no sabeu que heu de fer per la nit vella, vos recoman que pitgeu aquí per veure una serie de recomanacions

Fins aviat

Efectivament, es varen complir tots els meus pronòstics: el Barça de bàsket va arrollar al Madrid , li va donar un autèntic bany.

Va fer un molt bon partit, sobretot en Gianluca Basile , il Bello, com el coneixen entre les dones. Es tracta d'un tipus de jugador que quan té el dia, sa veritat es fa molt difícil aturar-lo: les clava de tots els racons i de totes les distàncies.

Després la resta de companys varen acompanyar: en Marconato , en Lakovic , en Roger Grimau ,...

En el Madrid només va destacar la casta d'en Felipe Reyes , quin gran jugador, però poca cosa més. La defensa del Barça els va aufegar.

I ara demà diumenge, juguen el Menorca contra el Barça. No donaré pronòstics: que guanyi el que millor jugui. Estaré content guanyi qui guanyi.

Visca el bàsket

PD: deman disculpes per la inocentada d'ahir, només era per fer una mica de caxondeo.

Hola a totes i a tots

Supòs que n'heu sentit parlar molt sobre el tema del canon digital, que ara apart de gravar als Cd's i Dvd's s'ha extès als mòbils amb MP3 , als mateixos MP3 i MP4 i a tot una serie d'eines tecnològiques. Aquí teniu un enllaç on es veu gràficament els guanys amb el canon: guanys

Doncs, ara des del Ministeri de Cultura (no puc fer l'enllaç al Ministeri de Cultura, no sé si com que som diumenge, tenen tancat el servidor o que, o si estan de vacances, o a lo millor ja han hagut de tancar a conseqüència de les descàrregues ilegals i no tenen per arribar a final de mes. De totes formes, vos pos la web per si vos interessa http://www.mcu.es ), s'han inventat aquesta web per a demostrar tots els desastres que feim els qui ens baixam coses per la xarxa, en poques paraules, som els culpables de que el país sigui quasi quasi tercermundista, i sobretot que culturament siguem uns analfabets, ja que degut a aquestes descàrregues no sortiran escriptors joves, la música desapareixerà, no hi haurà cantants nous, no es crearan programes nous,... Aquí teniu l'enllaç a aquesta web tan fantàstica: El top de las descargas

També vos pos l'enllaç a un comentari que fa n'Enrique Dans , sobre tot el tema i que el trob bastant més brillant que tot el que ens pretén dir el Ministeri de Cultura . Comentari .

I fins aquí per ara. En seguirem parlant.