Estic indignat una altra vegada amb el que va passar ahir a Mondragon, amb aquest pobre home que l'única cosa que ha provocat la seva mort és no ser part d'una banda d'assassins, o simplement, no pensar com ells. És increíble!!!!!

Aquest tema és un tema que em supera per complet, no entenc com és pot arribar a aquests extrems per defensar una cosa. Ja no critic el fet de què vulguin un País Basc independent, de què vulguin anar per lliure, però lo que no m'entra dins el meu cap és el fet de què vagin pegant tirs per aconseguir-ho. No sé com poden estar tan trebucats de plantar-se davant un tio i fota-li tres o quatre tirs i a més davant sa dona i sa filla. No sé, no ho puc entendre. Són uns autèntics fills de puta!!!!.

Efectivament ahir horabaixa vaig flipar quan vaig anar a ca la meva sogra a cercar sa meva enana.

Sa menuda encara estava dormida, així que res vaig esperar una estona, a veure si es despertava. La meva sogra estava mirant IB3 una sèrie que fan, no sé exactament com es diu, però és molt rara, de dimonis, bruixos, dinosauris, no sé una mescladissa de coses però que a ella li encanta i de cop es posen a fer anuncis.

De sobta s'aturen els anuncis i surt a la pantalla un missatge que diu: "Espai cedit gratuïtament per IB3 pels partits polítics" o algo així.

I aquí és on vaig flipar. Va sortir una quantitat de gent, uns partits polítics més extranys, una gent més rara, uns freakis,...

Què cerca aquesta gent?? Quin és el seu objectiu?? Tothom pot fer un partit polític?? No ho sé, ho trob una passada. Ara vos pos la relació de partits aprovats per la Junta Electoral de Balears i publicats al BOE :

BOE núm. 37 Martes 12 febrero 2008

PARTIDO POPULAR

COALICIÓ TREBALLADORS PER LA DEMOCRÀCIA (TD)

UNIÓN PROGRESO Y DEMOCRACIA (UPyD)

PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)

UNITAT PER LES ILLES (UNITAT PER LES ILLES)

PARTIT ILLENC DE SES ILLES BALEARS (PIIB)

PARTIDO ANTITAURINO CONTRA EL MALTRATO ANIMAL (PACMA)

CIUDADANOS EN BLANCO (CenB)

FALANGE AUTÉNTICA (FA)

CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (C’s)

FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS (FE. de las JONS)

PARTIDO HUMANISTA (PH)

ESQUERRA UNIDA - ELS VERDS (EU-EV)

DEMOCRACIA NACIONAL (DN)

ALTERNATIVA ESPAÑOLA (AES)

PARTIDO COMUNISTA DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA (PCPE)

PARTIDO FAMILIA Y VIDA (PFyV)

POR UN MUNDO MÁS JUSTO (PUM+J)

LOS VERDES - GRUPO VERDE (LV-GV)

ALIANÇA BALEAR (ABA)

Aquests són els que opten al Congrés, després hi ha la llista dels qui opten al Senat. No me direu que no és flipant?

Ho trob una passada, però bé, això és la democràcia, no??? Segur que es temps d'en Franco no ni havia tants, je je je

Fa un parell de dies vaig escriure un post on deia que estava preocupat. Per desgràcia, vaig endevinar els motius que em duien a estar preocupat.

Efectivament, el que li passa a la meva amiga és el que em semblava. Fa un parell de dies em va dir que si la veia un poc malament, o un poc baixa de moral era degut a lo que jo em sospitava, per problemes de salut d'una persona molt propera a ella. Me sap molt de greu el que li està passant ja que aquesta malaltia és molt fotuda i per lo poquet que em va dir tan ella com els seus pares i germans ho estan passant molt malament. I encara me sap més greu, perquè per ella i el seu home hauria de ser una etapa de molta felicitat per un altre motiu. Per què sempre hi ha d'haver coses que embrutin la felicitat que poguem tenir en un cert moment???? Joderrrrr, quina ràbia.

No sé, només di-li a la meva amiga, que compti amb jo pel que ella vulgui, que si un dia en té ganes de xerrar que ho pot fer, que jo l'escoltaré, que si està fotuda i s'ha d'espasar els nirvis que ho pot fer amb jo, no problem, bé, que per allò que pugui necessitar la meva ajuda, que ho faci, que sàpiga que pot comptar amb jo.

Bueno, xica, compi molts d'ànims, que sé que te'n sortiràs, tan tu com la teva família

Un beso molt gros

Com ja vos comentava fa uns posts, tenc una amiga que està passant per uns moments un poc punyeteros. Però estic segur que se'n sortirà. Peró avui vull escriure d'una altra amiga.

No sé ben bé que li passa, només puc tenir sospites del que li pot estar passant ja que ella no me n'ha volgut parlar mai i jo no m'he vist amb coratge per demanar-li (som un poc covard en aquest sentit, a vegades per por a ficar sa pota, ja m'estim més no demanar, i me qued molts de pics amb la sensació de què no sé si és el més correcte el que faig o si l'altra part s'estimaria més que demanàs, aiiii no ho sé!!!).

Com vos dic per la meva amiga ha de ser molt dur, ja que si és sobre el que me pens, la situació és molt mala d'assimilar ja que afecta a una persona molt propera a ella i a la seva família. És un tema molt delicat, ja que afecta a la salut, i com sempre deim mentres tenguem salut tot és pot arreglar.

Bé, només di-li que tengui molta, molta, molta força i que si necessita ajuda, o si necessita qualque cosa, o si qualque dia en té ganes de parlar-ne, doncs que si vol, pot comptar amb jo.

Un beso molt fort.

Hola

m'acaben d'entregar aquest premi.

No sé ben bé com funciona això, ni quin sentit té tot això, no ho acab d'entendre. Però bé, per no fer un feo, que tampoc és qüestió d'això, i menys amb qui m'ha donat el premi, je je je, jo l'accept i aquí vos ho mostr.

Es tracta, per lo vist, del premi al bloc solidari. Bé, aquí el teniu 

Aquest post és per donar ànims a una amiga que ho està passant un poc pillo.

Se li han juntat unes quantes coses, que sa veritat totes són fotudes. Aspectes personals, professionals, familiars.  

Només dir-te que esper que a poc a poc tot es vagi arreglant, que tot torni a una certa normalitat, perquè ja sé que tot s'arregli és molt difícil, però que com tu mateixa dius, ja vendran tiempos mejores.

I dir-te que si em necessitis, ja saps on trobar-me.

Un beso molt fort

Hola a totes i a tots

com podeu veure ja hem cobrat, de fet ho vàrem fer dimarts, dia 12 de febrer, increïble però cert. Però...

Si hi ha un però, resulta que com a bon primer mes de l'any, un espera a tenir la nòmina per veure que li han pujat (una xorrada perquè total son 20 o 30 euros, però bé, sempre tens aquella il·lusió). Resulta que el dimarts em paguen i em paguen 50 euros menys que l'any passat. Vaja!!!! pens jo, a més de tard, menys. Bé, vaig pensar que m'havien pujat la retenció de l'IRPF per qualque motiu (un dels quals és que hem sabut que l'empresa ha canviat de gestoria). Bé,res a espera que em duguessin el paper de la nòmina per veure que ha succeït.

El paper va arribar dijous, em donen el sobre, l'obr i me'n vaig directe a la retenció i sorpresa: me retenen el mateix. Què cony ha passat?????

Començ a mirar els conceptes, comparant-los amb els del mes passat i de sobte descubresc que cobr com si fos nou a l'empresa, com si fos el meu primer mes, si, s'han carregat el concepte d'antiguitat, m'han eliminat els darrers onze anys de la meva vida professional, en concret, des del 3 del 3 del 97 que és quan en varen fer fix.

Així que res, agaf el paperet i directa cap al departament de personal a dir que són uns inútils i que s'han equivocat amb la meva nòmina, quina peresa!!!! Bé, en diuen que com la gestoria és nova, que hi ha hagut moltes errades, que en la propera nòmina hi haurà un concepte nou amb la quantitat que m'han estafat aquest mes. Visca ses noves gestories, on el criteri de selecció és l'afinitat política i omplir la butxaca dels propers. Què guay!!!!

Bé i per ara això és tot amb l'odisea de la paga d'aquest mes. Esperem i desitjem que no és torni a repetir, però em dóna la sensació de què aquest desitj no es complirà. Què tornarem a tenir lio!!!

Bon vespre a totes i a tots

Com podeu comprovar amb el títol del post avui no estic precisament de molt bon humor. Quin és el motiu????

Doncs que la meva fantàstica empresa per la qual faig feina, per més senyes, una empresa pública, en aquests moments divendres, dia 8 de febrer de 2008 a les 21.09 encara no m'ha pagat el mes de gener. Llegiu bé, encara no hem cobrat la mensualitat del mes passat.

M'imagin que hi ha gent que s'hi troba cada dos per tres, o que està un parell de mesos sense cobrar, però bé a jo és el primer pic que em succeeix, amb l'afegit de què la meva dona també fa feina a la mateixa empresa, pública vos record, és a dir, que pertany al Govern de les Illes Balears,  amb la qual cosa ens trobam ambdós sense haver cobrat un miserable euro. 

Però el que més m'ha emprenyat, més inclòs que el fet de no cobrar, és la poca dignitat de la gerència. No han tengut els collons de donar la cara davant els treballadors per explicar perquè ha succeït això, encara que sigui per dir una mentida, perquè per suposat no ens diran la veritat, però al manco que es baixin els calçons davant els treballadors i donin la cara. Duim tota la setmana escoltant que avui cobrareu i així hem arribat fins divendres.

Llavors s'extranyen de què la gent no cregui en els polítics, de què la gent no vagi a votar, però com ho han de fer si són una banda de lladres, que tots cerquen una sola cosa i és embutxacar-se tot el que poden, no n'hi ha cap ni un que cerqui el benefici del poble, municipi, ciutat o Comunitat Autònoma, només cerquen el seu propi benefici. És impressionant, encara no sé com hi ha gent que creu en els polítics i en allò que diuen.

Respecte al tema del cobrar tot s'ha arreglat, per a ells evidentment, enviant un patètic correu electrònic a tots els treballadors, escrit per la secretària de la gerència i en nom del gerent, la qual cosa ja és la óstia de patètic, dient que avui a les 13.00 ja s'havia solventat tot, la qual cosa no sabem ben bé que vol dir, perquè com vos dic a hores d'ara encara no hem cobrat, i el motiu que han donat millor no vos ho dic perquè com deia abans segur que ens deien una mentida, però és que en lloc d'una mentida, pareixia un acudit però dels dolents de bon de veres.

A més hi ha una altra cosa a l'hora de cobrar. Resulta que fan l'ordre de pagament, i els que primer cobren són aquells que tenen la nòmina a Sa Nostra. Després d'un dia o dos, cobren els de La Caixa, que és el meu cas i supòs els que tenen altres Caixes i al final, els que tenen bancs com BBVA o altres, un o dos dies després dels de La Caixa. Així que res, confiant que avui hagin cobrat els de Sa Nostra, perquè segons la gerència ja està tot solventat, demà o diumenge a veure si ja he cobrat.  Flipant!!!!!!

Bé ja no sé que més dir, podria seguir posant a parir a n'aquesta xusma, però ja no val la pena seguir, a lo millor un altre dia.

Fins aviat

Pd. no pos enllaços ni res perquè sa veritat no s'ho mereixen

Hola a tothom

en aquest comentari no parlaré de res en concret, simplement vos pas un parell d'enllaços de coses curioses i divertides, sempre tenint present que supòs que són vera:

Los "códigos secretos" de música y color del renovado edificio del INE

Estas imágenes no son reales

Mirad el pajarito

La realidad de la vida en unos dibujos

Fins aviat

Doncs si, vaja putada que ens han fet avui. A què em referesc?

Han posat el partit del Mallorca i el Barça a la mateixa hora de l'arribada dels Reis Mags , a les vuit del capvespre. Així que ja vos podeu suposar que als dos llocs no hi podrem ser al mateix temps, i que tampoc no hi ha masses opcions per escollir a quin event haurem d'anar. 

Sa veritat és que és crack que posa els horaris dels partits s'ha lluit de forma espectacular, perquè trob que coses com aquestes s'han de tenir presents. A més, no és un partit qualsevol per una ciutat com Palma , per una illa com Mallorca , és un d'aquells partits que tens marcat al calendari en vermell, com el dia del Madrid , del València , i d'aquests equips. 

No sé, sa veritat és tan fàcil fer ses coses ben fetes i pensar una mica amb el cap, que sembla mentida que es facin així de malament, que es pensin les coses amb els peus (per no dir una altra cosa) i que provoqui aquest desastre de què un jove de Mallorca no pugui veure els Reis Mags i el partit del Barça i Mallorca, i hagi d'escollir una de les dues coses.

No em sembla just!!!!

Fins aviat 

Hola a totes i a tots

Ja hi som. Ja som al 2008 . Ja hem passat totes les verbenes que havíem de passar: nit bona, Nadal, nit vella, dia de cap d'any,... Bé, en falta una encara: els Reis.

Sa veritat no som gaire amic de totes aquestes festes, com heu pogut veure no he escrit res sobre elles fins avui. No m'agraden aquestes celebracions, ni en l'aspecte religiós ni en l'aspecte social. En el religiós, no hi crec en absolut en tot el que envolta l'esglèsia i les seves creences i en el social, ja està bé, perquè et permet gaudir de qualque festa però bé tampoc no són del meu gust.

L'única cosa que per jo es salva d'aquestes festes és el fet de què pots gaudir de la companyia de gent propera, de gent que estimes, de gent amb la que t'ho passes bé. Just per això ja està bé que celebrem tots aquests esdeveniments. I a més amb tota la moguda de missatges sms que es dona el vespre del 31 de desembre, n'hi ha de tots colors: de sincers, de canxondos, d'amistat, de poètics, d'especials, ... bé, de tota casta.

I respecte a la celebració dels Reis, a casa meva sempre els hem celebrat molt, ja no simplement pel fet dels Reis, sinó perquè familiars molt propers a jo es nomen Gaspar i per tant és el seu sant, cosa que molta gent desconeix. I ara des de que tenc els meus fills, doncs aquesta celebració encara ha anat a més, ja que ho celebram a cameva, i als respectius llocs on els Reis deixen regals: padrins, tios, padrinos, joves,... Sa veritat és que veure sa cara de felicitat dels enanos quan veuen els regals no té preu, i amb la inocència que s'ho creuen és impressionant.

Bé, per ara deix aquí la primera reflexió del 2008. Només una cosa més: que tengueu un 2008 extraordinari i que se vos cumpleixi tot allò que hàgiu demanat per aquest any.

Fins aviat

Holaaaaa

com estau???

si no sabeu que heu de fer per la nit vella, vos recoman que pitgeu aquí per veure una serie de recomanacions

Fins aviat

Hola a totes i a tots:

Avui vos escriuré damunt una notícia que em varen donar el dimarts passat (Si dimarts passat, el mateix dia que vaig assistir a una jornada d’avaluació com ja vaig comptar a un article anterior) i de la què fins avui no he pogut escriure, ja que l’havia de mantenir en secret fins que la notícia arribàs a la meva dona, fet que va succeí el capvespre del divendres.

Va ser una notícia que me va provocar una gran alegria i que en el moment que me la varen comunicar va ser una gran sorpresa, una molt agradable sorpresa!!!!. Em va agafar un poc en fora de joc, ja que no ho esperava en aquells moments, quan a més la conversa anava cap una altra banda.

Però com dic, ojalà totes les sorpreses fossin així de guapes. De fet, va ser una sorpresa en el moment en que es va produir, però no una sorpresa el fet en sí, perquè ja era esperat que passàs tal esdeveniment, i sobretot després de presenciar algun fet, que provocà en la meva persona fortes sospites de què la notícia que tots esperàvem estava a prop de passar, com així vaig comentar a la meva dona, ja que a nosaltres ens va passar una cosa molt semblant.

Sabeu de quina notícia estic parlant???? Doncs encara haureu d’esperar un poquet més, je je je.

Sa veritat és que és una de les coses més guapes que ens pot passar a les persones humanes, se’ns cap tipus de dubte, i que provoca una felicitat immensa a tothom, des de la persona en qüestió fins a la darrera persona de l’entorn, ja siguin germans, pares, familiars, amics,... I a més aquesta felicitat no acaba en el moment de saber la notícia, sinó que és una felicitat que perdura en el temps, una felicitat que va creixent de forma exponencial i que no té final. Vos ho dic per experiència, per jo és el més gran que m’ha succeït.

M’imagin que ara si ja sabeu de què estic parlant?? Efectivament, la meva compi està esperant la seva segona criatura, na Clareta tendrà una germaneta o un germanet.

ENHORABONA AUCELLET!!!!!

PD. Vos pos els vídeos que National Geographic va fer sobre l’embaràs. El primer el podeu observar des d’aquí i pels altres heu de pitjar damunt l’enllaç.

Segon capítol
    
Tercer capítol

Quart capítol
    
Quint capítol

Sisè capítol
    
Setè capítol

Vuitè capítol
    
Novè capítol

Desè capítol
    
I darrer capítol

Ahir vaig anar a una jornada d'avaluació d'un projecte en el qual hi he participat amb la gent de la meva feina.

Hi havia un programa tancat, amb una serie d'intervencions i la darrera d'elles era per part d'un dels participants, entre cometes, el que va posar en marxa el projecte, i que havia de dir les seves conclusions i cap on anava el projecte. En aquest projecte com dic, el va iniciar una entitat que va cercar socis i després tots junts hem tirat cap endavant el projecte, que podríem dir es composava de dos subprojectes, un era el que es feia ara i el segon venia com a conseqüència dels resultats obtinguts en aquest primer projecte.

Dir-vos que la jornada era per video conferència des de Barcelona, amb connexió amb Palma , Maó i Eivissa .

Bé, doncs la jornada, es va desenvolupar de forma correcte, tots els socis varen anar exposant totes les seves conclusions i la seva experiència en el projecte, sense cap tipus de problema amb la videoconferència.

I arriba el torn del darrer ponent, i quan comença el que fa és dir en "vivo y en directo" que vist lo vist es desestimava el segon subprojecte, que el primer havia anat molt bé però que pel que veien, du a terme el segon era molt dificultós, i que per tant el que havien de fer era cercar un altre projecte, un altre camí i va començar a exposar coses que no sabíem d'on surtien i tothom es va quedar de pedra, perquè evidentment ningú sabia res d'aquesta decisió presa unilateralment per ells, sense consultar als altres socis.

Dir que aquests projectes tenen una subvenció d'un ministeri, i que el que va donar la sensació es que ara giram la truita i anam a cercar una altra subvenció per una altra cosa.

Ja vos dic, jo vaig flipar molt de lo impresentable que pot arribar a ser la gent, i que la veritat això d'anar pel bon camí i fer les coses de forma correcta cada dia és més difícil i aviat ens veuran com un rara avis, perquè jo em consider d'aquest tipus de gent. M'agrada fer les coses ben fetes, anar de cara i tenir la consciència tranquila.

Fins aquí la reflexió d'avui

Ah i també em varen comentar una altra cosa de la que ja parlaré més endavant

Fins un altre

Estava mirant la tele amb els enanos, en concret, el canal Jetix. Per aquells que no ho sabeu, és un canal on tot el dia fan sèries de dibuixos, de tot color: pokemons, power rangers, ... i molts més.

I estic flipant amb una cosa que ja havia detectat des de fa un parell de dies. En aquest canal no hi ha quasi publicitat, entre serie i serie el que fan es posar un anunci, però la resta són anuncis de les mateixes series, del que faran més tard i coses d'aquest tipus. Doncs, des de fa un grapat de dies posen una quantitat d'anuncis de regals, juguetes i coses pels al·lots que és impressionant. Fa por!!!!

Supòs que tot té a veure amb aquesta societat on vivim, l'anomenada societat capitalista o de consum. Sa veritat és que és molt difícil escapar d'ella, però crec que ho hem d'intentar al manco amb aquest tema dels Reis i del famós Pare Noel, que quan jo era petit gaire bé no el coneixíem, i ara feim les dues coses Pare Noel i Reis. L'altra dia ho xerrava amb la meva compi, que som l'únic país d'Europa que celebram les dues festes, ja que per Europa s'han decantat o per una o per l'altre, i nosatres no, som així de xulos, totes dues.

Com deia ho hem de fet amb els petits i així a lo millor ells podran canviar qualque cosa d'aquesta societat, perquè jo ho he de reconèixer, som el primer que som molt consumista i que de vegades se m'escapa de ses mans, encara que últimament ho estic fent una mica millor.

Bé, companys fins la pròxima.

Hola a totes i a tots

Després d'un grapat de dies sense escriure, en aquests moments m'hi he posat.

Sa veritat no tenc molt clar sobre que escriure, és més, no sé ben bé que escriure. Ara m'ha vengut una cosa al cap i és la següent: demà ja som divendres.

Què vull dir amb això? Doncs que no me n'adon i em passen els dies, les setmanes, el temps en definitiva, a una velocitat impressionant. Em sembla que era ahir que era diumenge i que mirava tranquilament els diaris a cameva i ja com aquell que diu ja torna a ser cap de setmana i estic mirant els diaris un altre cop. Sa veritat és que és una passada!!!!

Com arreglar-ho? No ho sé. Jo crec que en actualment això és molt difícil. És molt difícil baixar aquest ritme de vida que duim, per moltes raons. Per així com està estructurat tota la societat, per raons econòmiques (tots hem de fer feina, homes, dones...), i per més coses que cada un de vosaltres podeu afegir i posar. Està clar que a tots ens agradaria aturar i tenir una espai de temps per un mateix i fer allò que li vengués en ganes: fer un viatge, disfrutar més de la família, dels infants, desconnectar i llegir un llibre, gaudir del teu esport favorit i poder practicar-lo, no sé mil i una coses... La veritat però, és que està difícil.

Bé, fins aquí la reflexió d'avui. Que tengueu un bon divendres.

Hola a totes i a tots, en definitiva, hola a tothom

Acab d'obrir aquest bloc amb l'objectiu d'anar posant per escrit totes aquelles coses que em passin pel cap, i si no hi passen també...

Avui, és diumenge, i encara que vos sembli mentida (bé a jo m'ho semblaria) ja fa dues hores que estic aixecat. I quina hora és en aquests moments vos demanareu? Doncs són les 9.30 hores. I quin és el motiu? Doncs dos enanos de cinc anys i mig i de dos anys mig que no s'aixequen mai més tard de les 7.30 hores.