Tenia raó, per desgràcia.
Fa un parell de dies vaig escriure un post on deia que estava preocupat. Per desgràcia, vaig endevinar els motius que em duien a estar preocupat.
Efectivament, el que li passa a la meva amiga és el que em semblava. Fa un parell de dies em va dir que si la veia un poc malament, o un poc baixa de moral era degut a lo que jo em sospitava, per problemes de salut d'una persona molt propera a ella. Me sap molt de greu el que li està passant ja que aquesta malaltia és molt fotuda i per lo poquet que em va dir tan ella com els seus pares i germans ho estan passant molt malament. I encara me sap més greu, perquè per ella i el seu home hauria de ser una etapa de molta felicitat per un altre motiu. Per què sempre hi ha d'haver coses que embrutin la felicitat que poguem tenir en un cert moment???? Joderrrrr, quina ràbia.
No sé, només di-li a la meva amiga, que compti amb jo pel que ella vulgui, que si un dia en té ganes de xerrar que ho pot fer, que jo l'escoltaré, que si està fotuda i s'ha d'espasar els nirvis que ho pot fer amb jo, no problem, bé, que per allò que pugui necessitar la meva ajuda, que ho faci, que sàpiga que pot comptar amb jo.
Bueno, xica, compi molts d'ànims, que sé que te'n sortiràs, tan tu com la teva família
Un beso molt gros
.